Translate original post with Google Translate
El grup de teatre Pluja vol manifestar davant les declaracions del senyor Vicent Gregori, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, efectuades en roda de premsa, així com directament a algun mitjà de comunicació que:
- Pluja Teatre mai no ha estat responsable, perquè no entrava dintre les seues atribucions contractuals, ni de la programació del Teatre Serrano, ni del seu pla de comunicació.
- Que el contracte, adjudicat per concurs públic a Pluja Teatre (d’un any amb possibilitat de renovar-se a un altre i que el departament de Cultura només va ampliar a quatre mesos) sols estipulava que l’empresa adjudicatària aportaria el personal necessari per a desenvolupar les activitats del Teatre Serrano. Cosa que Pluja Teatre ha fet durant quasi sis anys, sense cap queixa sinó tot al contrari, amb múltiples cartes d’agraïment i felicitació per part de les companyies que han actuat en el teatre. Però mai eixe personal estava autoritzat per a prendre decisions ni en el tema de la programació ni en el de comunicació.
Per tant si el senyor Gregori creu que ambdues àrees no han fet correctament la seua feina, s’ho hauria de fer veure, perquè ell ha estat el màxim responsable, durant els darrers sis mesos, com a cap dels tècnics municipals del departament de Cultura, tant de la programació com del pla de comunicació del Teatre Serrano.
Bon Oratge,
Pluja Teatre
Translate original post with Google Translate
Senyores i cavallers com venen eleccions i els polítics entren en acció, els artistes podem somiar que ells van a aconseguir-nos un món millor!
És un somni, una ficció! Ai quin gust! Visca Calderón! Que no! Que la ficció no és la creació d’un món imaginari oposat al món real! La ficció és realitat, doncs la inventem dins dels nostres caps!
Una vegada aclarit davant del polític que realitat i ficció són el mateix o que almenys es confonen, se li pot proposar un acord entre un mode sensible de crear i viure l’art i un mode sensible de gestionar-lo. Què? Què? Què? Diu el polític i l’artista, sense més, respon: Significa que qualssevol que siguen les nostres divergències en idees o aspiracions percebem les mateixes coses i els donem la mateixa significació (o importància, que no és el mateix però per a que ho comprenga el polític cal fer un esforç).
I per rematar-ho li parlem de que l’art uneix i que si no queda satisfet, diners no li’n podrem tornar, però LI TORNAREM IL·LUSIONS, perquè com el polític deu saber, no hi ha obra d’art sense intercanvi d’afectes.
El polític plora i diu que és un incomprés, que en el seu partit ell no decideix res i que els seus companys li fan el buit, aleshores l’artista li ofereix el seu pit, l’abraça i acarona.
(Després de les eleccions continuarà aquesta preciosa història d’amor).
Translate original post with Google Translate
REPOR radio gandia
Entrevista amb motiu de l’estrena de La comèdia Borja de Puri Naya en Radio Gandia-SER a Ignasi Moreno.
